No deixis que el temps oblidi el moment,escriu-lo.
Màgic
Vaig tenir per cert el moment en quan tot apropar-se cap a mi sense cel ni estels,
com escletxa quan sospira ser ferm i engate-lla parpella,s'enlaire cert ull al pensar-se.
Vaig pensar potser saltar com temps ençà,quan corria ben armat el minyó de nostra casa que escriu sense paper i sense callar-se.
Vaig callar per respirar,penjat de l'aire que m'envolta besat per algun que altre llavi que proclama enamorat un llumí de flama tendra,que crema sense mirar-se.
Vaig mirar en la nuvolada per caure,sobre qualsevol bocí de terra on tornar a començar i treballar-se en algún entorn de calidesa esperançada.
I un cop inquiet vull dir també quiet,vaig deixar que l'esperança vull dir la màgia es mengés tot el queda,esmorzes tot el que he fet.
R.Casadesús
