No deixis que el temps oblidi el moment,
escriu-lo.

jueves, 16 de mayo de 2013

Empremtes XXX

Fou una vegada
I sota el cel,colla de tarats que remenaven dins seu cau alguna cosa per llapar.
Entre tantes,rases lletres volien dir als desarrapats quina de quantes amb trastos i bavejar,gemegar d'animals.
Sapastres d'estreta vida que es belluguen sense só entre femtes animades que els fan sentir grossos.
Rialla de bufó,que meus ulls cedeixen al embussar-se en munts de poca ètica que ja ni saben que gratar.Grans abocadors de histèria que oblidaren viure si es que algun tomb en van saber,fins consumir l'últim esquitx de serenitat.
Paciència de bolquer que un cop ple i ben paquet,llenço al cubell del moment darrer que mai oblido per no marxar.
Els dies corrien amb menys ferides de les que podia metjar,les nits engolides glopejaven pensaments on l'ànima tranquil·la sospesava que dir i per on anar.
I un cop ben decidit,aixecar-me de fabulós llit en calma on ja dret i pentinat,ballaria aquella cançó que temps ençà ja festejava,paradoxa de llibre:
"O tens molt negre,o tens molt clar"



R.Casadesús
Pdata-Dedico aquest esment a vella Monster descabellada i al seu nan afemi-nat que amb cara de dona i pel blanc,n'es un altre dels tarats.


Fue una vez
Y bajo el cielo,panda de tarados que removían dentro su escondite alguna cosa para lamer.
Entre tantas, zanjas letras querían decir a los descosidos cuál de cuántas con trastos y babear,gemir de animales.
Torpes de estrecha vida que se mueven sin sonido entre heces animadas que los hacen sentir grandes.
Risa de bufón, que mis ojos ceden al atascarse en montones de poca ética que ya ni saben que gratar.Grandes vertederos de histeria que olvidaron vivir si es que en algún momento supieron, hasta consumir la última salpicadura de serenidad.
Paciencia de pañal que una vez lleno y bien paquete, tiro al cubo del momento último que nunca olvido para no irme.
Los días corrían con menos heridas de las que podía curar, las noches engullidas enjuagaban pensamientos donde el alma tranquila sopesaba que decir y por dónde ir.
Y una vez bien decidido, levantarme de fabulosa cama en calma donde ya de pié y peinado, bailaría esa canción que tiempo atrás ya festejaba, paradoja de libro:
"Lo tienes muy negro, lo tienes muy claro"



R.Casadesús
Pdata-Dedico esta mención a vieja Monster descabellada y a su enano afeminado que con cara de mujer y pelo blanco, es otro de los tarados.

viernes, 10 de mayo de 2013

Empremtes XXIX


Filius

Aún cuando sé que me asfixio,
que mi paso avanza despacio no puedo el camino,
andar.
Te he visto en el miedo montones de migas pan seco,
soltar.
Aún porque sé que me aflijo,
que ni quiero subraya en ombligo cual es el destino,
llegar.
Escribo,por si lo consigo.

R.Casadesús
Pdate-Que nadie me aleje