No deixis que el temps oblidi el moment,
escriu-lo.

jueves, 28 de noviembre de 2013

Empremtes XXXV

Vol

Aterro on teu discurs,
de breu,
encapçala meu llindà,
on visc.

R.Casadesús

Empremtes XXXIV

Aquell que mai destorb /Epítom/

..Que ens portava a col.legi,de la guerra ferit tornar i on a cinqué s'en va anar a França,arribar adotzenat.
Sempre crit i sempre cop,de seva habitació en va fer el seu món on començar a viure sense abraços ni petons.
Dotze en tenia aquell galop,que corria i corria pels carrers miran enrere el que no tenia.
Aprop,sense braç i sense vista la caixa plena de cales.
Pensa el que no vol ser acostat de l'aigua,d'aquella font on manaven agafar-le.
Més enllà,a casa d'en corb va viure on seu primer enderroc coneixia dins una nit on tot molt fosc.En sudaca signava com eminència que lligava al titella barbut.
Quina vergonya per porqueria tan buits per dins plens de fatxendaria.
Anys passaren,voltaren en una corrent que mai el despistar.
D'aquí cap allà aventures del més enllà fins que en Dimoni és presentar.
En sorgir una meravella que any rere any mes estimar al costat d'ella,on ria eterna ens glaçar les mans i mullar-se,d'aquella rasa dels matins que quan despertes,vols besar.


R.Casadesús
Pdata-Primer capítol/Púrpura Celestial 1943/