Empremtes LXIX

Penedeixo

De ser el qui ha estat al teu cor envoltat,
corrents fugir esvalotat,
sense mes que abraçar-te, 
sense res al preguntar-te,
el perquè sempre expulsat.

Em penedeixo,
del sac on massa m'has posat,
però sobretot,
de penedir-me estimat,
perquè així reconec que et vaig regraciar,
i ni tant mereixies, i ni tan gran vas estar.

R.Casadesús
Pdata-Penedit però sobretot,decebut, immensament decebut, ja que mai pensar que l'interès et guanyes per davant, que et deixés sense res mès que res, per molt que ho creguis tot ple, fes-me mai cas, i sempre Sort.Gràcies.

Empremtes LXVIII

Fes

Que hi ha res aquest més,
lloc, del que per tu roc, sóc,
pres d'aquest res, que després,
de llegir crec ser fresc, toc,
porta, aquest xicot poc,
per tu quan fes tot desfés,
broc, d'on bec el bes reves,
per tu, que ni et llegeix,
aquest veí, si mai crec,

fes.

R.Casadesús
Pdata-"segueix"