No deixis que el temps oblidi el moment,
escriu-lo.

jueves, 28 de noviembre de 2013

Empremtes XXXV

Vol

Aterro on teu discurs,
de breu,
encapçala meu llindà,
on visc.

R.Casadesús

Empremtes XXXIV

Aquell que mai destorb /Epítom/

..Que ens portava a col.legi,de la guerra ferit tornar i on a cinqué s'en va anar a França,arribar adotzenat.
Sempre crit i sempre cop,de seva habitació en va fer el seu món on començar a viure sense abraços ni petons.
Dotze en tenia aquell galop,que corria i corria pels carrers miran enrere el que no tenia.
Aprop,sense braç i sense vista la caixa plena de cales.
Pensa el que no vol ser acostat de l'aigua,d'aquella font on manaven agafar-le.
Més enllà,a casa d'en corb va viure on seu primer enderroc coneixia dins una nit on tot molt fosc.En sudaca signava com eminència que lligava al titella barbut.
Quina vergonya per porqueria tan buits per dins plens de fatxendaria.
Anys passaren,voltaren en una corrent que mai el despistar.
D'aquí cap allà aventures del més enllà fins que en Dimoni és presentar.
En sorgir una meravella que any rere any mes estimar al costat d'ella,on ria eterna ens glaçar les mans i mullar-se,d'aquella rasa dels matins que quan despertes,vols besar.


R.Casadesús
Pdata-Primer capítol/Púrpura Celestial 1943/

jueves, 10 de octubre de 2013

Empremtes XXXIII

Soroll

Despertar del silenci per callar-ne d'altre,
en passes d'illetrat que passejaren massa
on vaig cercar-te.

En pujar-les per baixar-les d'escales tantes,
fins a voler aquell salt per salvar-se quantes
que mai són masses.

Per trobar metàfora que mai coneix llur hom,
encara que l'hi enganxin on decreix el front
en fort cop de pom.

Per l'incert on visc,
despendi escric,
de meva ànima,atentament.

R.Casadesús

martes, 11 de junio de 2013

Empremtes XXXII

des Lacs

Desde algún lugar donde el tiempo detenido,
encuentra libre y furtivo,
pequeño paraíso cuando amarte al soñar,
camino.


II

En senda que grita escribo,
sus labios suspiro bajo alarido de estar,
aún sabiendo sabiendas porque no puedo besar,
persigo.


III

Y en final definitivo
grotesca es mi vida mi fuerza gigante rumbo,
cuando al después de un todo,
tu imagen desliza volar,
esquivo




R.Casadesús

Empremtes XXXI

Veus

En la trobada,
dels vents et vaig veure venir per marxar,
meu àngel que guarda trossos de vida que mai es para,
a cau i veu trencada es recollir cabell de fada,
on massa aprop de la llunyania que ens separa,
i en l'instant que,
vaig saber com et mereixes de plorar.

R.Casadesús

jueves, 16 de mayo de 2013

Empremtes XXX

Fou una vegada
I sota el cel,colla de tarats que remenaven dins seu cau alguna cosa per llapar.
Entre tantes,rases lletres volien dir als desarrapats quina de quantes amb trastos i bavejar,gemegar d'animals.
Sapastres d'estreta vida que es belluguen sense só entre femtes animades que els fan sentir grossos.
Rialla de bufó,que meus ulls cedeixen al embussar-se en munts de poca ètica que ja ni saben que gratar.Grans abocadors de histèria que oblidaren viure si es que algun tomb en van saber,fins consumir l'últim esquitx de serenitat.
Paciència de bolquer que un cop ple i ben paquet,llenço al cubell del moment darrer que mai oblido per no marxar.
Els dies corrien amb menys ferides de les que podia metjar,les nits engolides glopejaven pensaments on l'ànima tranquil·la sospesava que dir i per on anar.
I un cop ben decidit,aixecar-me de fabulós llit en calma on ja dret i pentinat,ballaria aquella cançó que temps ençà ja festejava,paradoxa de llibre:
"O tens molt negre,o tens molt clar"



R.Casadesús
Pdata-Dedico aquest esment a vella Monster descabellada i al seu nan afemi-nat que amb cara de dona i pel blanc,n'es un altre dels tarats.


Fue una vez
Y bajo el cielo,panda de tarados que removían dentro su escondite alguna cosa para lamer.
Entre tantas, zanjas letras querían decir a los descosidos cuál de cuántas con trastos y babear,gemir de animales.
Torpes de estrecha vida que se mueven sin sonido entre heces animadas que los hacen sentir grandes.
Risa de bufón, que mis ojos ceden al atascarse en montones de poca ética que ya ni saben que gratar.Grandes vertederos de histeria que olvidaron vivir si es que en algún momento supieron, hasta consumir la última salpicadura de serenidad.
Paciencia de pañal que una vez lleno y bien paquete, tiro al cubo del momento último que nunca olvido para no irme.
Los días corrían con menos heridas de las que podía curar, las noches engullidas enjuagaban pensamientos donde el alma tranquila sopesaba que decir y por dónde ir.
Y una vez bien decidido, levantarme de fabulosa cama en calma donde ya de pié y peinado, bailaría esa canción que tiempo atrás ya festejaba, paradoja de libro:
"Lo tienes muy negro, lo tienes muy claro"



R.Casadesús
Pdata-Dedico esta mención a vieja Monster descabellada y a su enano afeminado que con cara de mujer y pelo blanco, es otro de los tarados.

viernes, 10 de mayo de 2013

Empremtes XXIX


Filius

Aún cuando sé que me asfixio,
que mi paso avanza despacio no puedo el camino,
andar.
Te he visto en el miedo montones de migas pan seco,
soltar.
Aún porque sé que me aflijo,
que ni quiero subraya en ombligo cual es el destino,
llegar.
Escribo,por si lo consigo.

R.Casadesús
Pdate-Que nadie me aleje

lunes, 8 de abril de 2013

Empremtes XXVIII

Batata

Transita el passatger,
al trobar-se amb ell en mica,conèixer un pedaç mes de tot per saber-se encara menys.
M'ho passo tan bé rumia,que per mes rebenta a somriure de cada lloc que ha recollit,petit mos de qui s'entaula.
Fàmul si em fa el favor,mica de vi.
En temperats glops engoleix queixalada,mastega amb lentitud cada fet que engalta a diari de fuent mon que mai es para.
De sobte,una noia maca.
Roger?
El mateix,Don pim pom al seus peus.
Transita el passatger sense aturar-se carregat de caixes que mai són massa,sa vida embalada discorre sense fre i amb molta gana.
Farem postres?
Sempre,doncs serà aquell dolç que ens farà recordar agradable dinar d'estança de vida.
A reveure company,doncs no voldré cafè.
I tan sols amb una dicció s'allunyà el passatger al caminar mentre les claus de teva casa,al mar cercar.


Transita el pasajero,
al encontrarse con él a poco, conocer un parche mas de todo para saberse aún menos.
Me lo paso tan bien piensa, que para mas revienta a sonreír de cada lugar que ha recogido, pequeño bocado de quien se entabla.
Camarero si me hace el favor, algo de vino.
En tranquilos tragos engulle mordida, mastica con lentitud cada hecho que engancha a diario de rápido mundo que nunca se para.
De repente, una chica guapa.
Roger?
El mismo, Don pim pom a sus pies.
Transita el pasajero sin detenerse cargado de cajas que nunca son demasiadas, su vida embalada discurre sin freno y con mucha hambre.
Haremos postre?
Siempre,pues será aquel dulce que nos hará recordar agradable comida de estancia de vida.
Hasta la vista compañero, pues no voy a querer café.
Y tan sólo con una palabra se alejó el pasajero al caminar mientras las llaves de tu casa,en el mar buscar.


R.Casadesús

Pdate-Quina fou la dicció?/Cual fué la palabra?


lunes, 18 de marzo de 2013

Empremtes XXVII

Monilo

I
Sólo darte mi mano para que te lleves,
todo lo que va detrás,
para que me vagues,
contigo Monilo y para siempre jamás.


II

Quan plou puc amagar les llàgrimes,
que escolto caure puc no gaire,
per no aixugar-me al meu costat,
trobar-te.



III
Se escurre en mis dedos y en grano,
raciones de amor en tarde recuerdo,
imagen mujer que amo y que quiero,
silueta en papel donde me pierdo.
Cruceiro!
En descanso de rodilla te imploro,
que aguardes mi sombra en su mejilla,
mientras la sueño en mi único beso,
de hombre barón que denueda suscita. 

R.Casadesús

Empremtes XXVI


Escolta'm,
molts seran els que marxen i vindran,
però sempre abraçar-te amb mi tindràs.
Quant faràs mes diran d'aquest traç,
en estança de mes distància de la que voldria,
on el temps passa de tornar quan vindria.

Escolta'm en cada dia que et veig mes gran,
de ser honrat i home com persona.
De quan trist cosir-ne el pedaç,
et parlo feliç sentir un xicotet que faria,
mànigues i mans on amb tot gaudiria.

Em revolta aquella sensació que em fa escriure,
viure al costat de tu i sense jo fill,
on plegats somriure.

R.Casadesús

viernes, 18 de enero de 2013

Empremtes XXV

Buen Viaje /segunda parte/

Saben pues que me quedé un tiempo,
quieto sin apenas describir en cuerpo,sin mentir ni escribir,
cierto,
mucho menos talento del que acuso y quiero.

Saben pues entender mi silencio,
insistir en el fuego donde me caliento,sin pedir ni decir,
muero,
tras cada día de vida en esta ida suelto.

Saben pues que nada está siempre,
en agua cuando ya seco te brillo a los ojos y que nunca,
mas sincero repito a lo lejos que de este,
no vuelvo.


R.Casadesús