Empremtes XLIX

Nevant

Tancaré els ulls en aquest moment,
per dir-me somiador que en tota vida abans de tot,
t'estimaré mes enllà de terra on s'omplen meves mans,
de buscar-te al voltant en aquest món,
que encara que ho sembli, no som tants.

R.Casadesús
Pdata-..Encara estem a temps,
ballem?

Empremtes XLVIII

Qui ets

Ets el temps?
on tot passa que ni es queden,
els vents.

Paraula,
poesia dins les petjades,
on llegir-te tot parlant-me,
d'Il·lusió,
néixer la rasa d'un llum llumí,
abraçant-nos les besades.

Si em tens,
quan dins teu costat s'ha m'emporta,
llavors,
és quan ets temps.

Ets temps,
som instants,
que ni passen
ni es queden.

Ets paraula,
som poesia
i temps de passada.

R.Casadesús
..amb Martinah.

Empremtes XLVII

L'esdevenir

S'ha m'acaben les paraules tot just quan en començo esborrallar,
encara que mai mes encara que mai dir-te,
al no poder besar-te ni sastre dels teus descosits.

L'embolic on endreçar-me en l'encís que puc suportar despisto,
quan un cop escrit el que no tinc ni mereixo,
perdo en el si d'estimar-te vocable i viure.

I en el final del clar camí que per llarg i lluny no adverteixo,
ja no em sé el que et dic ni el que penso,
quan veig que d'entremaliada t'escapa un discret somriure,
sé desitjar-te dins meus llaços,afegeixo.

R.Casadesús
Pdata-Potser ser ombra al teu mirall,
m'és més senzill.

Empremtes XLVI

Per afegitó

Que el cel enfosqueixi claror del tot i més,
i no em vegi res.
Encara que amb glops de perdó m'arrossegui,
senti aprop l'ofec.
D'alguns d'errors que em pesen massa crec,
en vella balança,
en sé d'estimar-te,
encara no sempre voregi teu cor,
ni mai massa.

R.Casadesús

Empremtes XLV

Loli

Aún pudierais quieras.
Aquí de brazo lazo suave textura frágil,
en vosotros sayón destino por quan eterna,
que os quieran en ver sentir vivir hasta plañir!

Entre amado ratos tantos de mas retratos,
supisteis tan amaros escucharos,quisisteis!
tras cada que duermo os despertáis ser mas fuertes.

El círculo cierra cual momento pleno dos manos,
insertar de anillos amor y común sendero,
que recorráis luchéis en fatal batalla de tantos,
al perder llorar sin saber que hay que hacer,creo.

Aún sintierais puedas.
Soñar con Xosé en Xenxo mientras mas que amaros,
despierta en llanto este mundo imprevisible,
que abrazos besos desde lejos mandarte quantos,
por cada dia cita con vosotros infinita,
a tu lado por siempre en fiel recuerdo,vivirás!

R.Casadesús

Pdata-Sumergo en profunda tristeza y dolor,
mirándote a los ojos sin ninguna explicación,
donde mismo día al cielo miré,viendo una puerta abierta brillando en tanta oscuridad,
y así la fotografié.
Quizás se despidió de ti donde siempre en vida,
en la tuya estará,aunque te alejes de la mía.
Descanse en paz. — en Eterna en el cielo.

Empremtes XLIV

Detants

D'errors que suposaren i arrelaren,
de fets inconnexes gruixuts per molts fotut,
en recerca de la mentida suraren.

Reviscola incoherent molt endreçat,
per donar i sa comte que d'estimar-se,
ben potser poc o en massa de res brollat.

Eus aquí el voluntari gros enginyós,
que rumia el que costa enamorar,
quan depèn tot d'un i res de l'altre si fos.

Remença,1448.

R.Casadesús

Empremtes XLIII

Conde

Donde me quedé pensando en tus cosas,
en blanco que rompe,
estallido galope que hasta donde,
tu quieras maldito!

Sonríe se ríe repite me duermo,
y es ya muy tarde,
en tan solo algún que otro recuerdo,
consigo despierto.

Es aquí cuando empiezo el despiezo,
que aún escrito y santo rezo,
momento al vuelo,
donde resisto sin ningún que consuelo,
a tu lado,muero.

R.Casadesús
Pdata-"On trobar la força i acceptar,
que gaudir-se en vida és per deixar,
en mort descansar."

Scriptors d'arrel

Empremtes XLII

Bomboll@

Al venir de vall que de la mà en tenir seu costat,
em vaig sentir petit com més alt dins seu voltant finit,
on flotat, potser exaltat embrollar meu esperit,
en alguna paraula que dispensa, no ha tornat.

De passada i jornada em retrobar ni melic,
treient punxa a una ploma de fusta engrescat,
per decidit, em crec desdibuixar un horitzó nat,
que a minut que pretén traça,que tot està sorgit.

I al surar, no se ja si de vall o molt més enllà,
m'enlairo per caixelar aquell nuvol de dalt estar,
que sospesat, descobreixo alguna mes de cercar,
dins flonja cel on molt blau, que em recorda explotar.

R.Casadesús

Empremtes XLI

Senda

En cuan horizonte inacabado desvela que no llegas.
Reposa de inquietud al no alcanzarse ni acercar aquel disimulo,que tras tanto traste acepta poco a poco mermar.
Caer en temprana y mañana al levantarte,sabiendo ese café,distraerte en quién vino de mas cuando al volante de tu vida aún lejos pero a vista,deduce una arruga en el tiempo que te recuerda apresurar.
Quisiste cantar a madrugada sin ropa ni rencores e intentarte ser feliz,conseguirte jamás fracasar.
Los días,muy intrépidos, surgían del silencio sin tropezar,disueltos en ellos tantos momentos que tuviste que olvidar de contar y quedarte con poco mas que un puñado,suficiente para sentirte bién,mejor,y poder bailar.
Conformaste lo aceptable aún sabiendo mas y te quedaste en amplio espacio,siempre pensando,y siempre olvidando.
Esta vida verdad?,corre desmedida sin detenerse y a lo sumo otra oportunidad.
Pero como bien se cita del Sol,siempre sale y para todos aún para quién quiera restar en la sombra y a oscuras,dejando pasar,dejando pasar.
Suerte.

R.Casadesús

Empremtes XL

Sant
Les paraules es deixaren descansar,
paper que en blanc va quedar, per algú especial.
No escriu qui ve i es vol on quedar,
doncs tindrà que estar aprop aquest Sant que cites,
al callar ni escriure,en disculpar.

R.Casadesús
Pdata-Sziv/Un viaje de un mundo,en la Selva.

Empremtes XXXIX

Quérot

No en tenir de prou al venir,i vegades que equivocar-se són massa en sorgir brolls de mala cara. On sentar-me fou l'inici d'esque i esperança d'un ésser, fantàstica i maca.
Recollir algunes de les paraules que guardes,lloances d'un demà que sospita sota la vida, on tantes complicar-se.
Aleshores, venir doncs sóc aquí sensata, on sempre regir dalt aquesta línia que separa dues trobades, que senyala on visc feliç amb tu,i amb mi.
El so d'escoltar-se disculpar,moment en que la música em va d'anar deixar-me,abraonat dansar a la confiança d'esquitxar-me,d'una espurna la teva bella imatge.
Amb tota lleialtat,Roger.


Roger Casadesús
Pdata-Algú que no tornar doncs,sempre i va ser.

Empremtes XXXVIII

De matinada

Tot enrenou és plàcid dins meu enginy,assegut sobre freda pedra imagino el que he begut tot pensant amb una rasa,fina línia que separa el breu del passat. Els ulls ja cansats tancaven gros badall d'un ésser abatut,ofegat. Recolzar l'esquena al mur era indispensable per sostenir delicat equilibri que em mantenia despert dins mon.És moment de fumar vaig pensar,d'encendre aquella cigarreta que arrodoniria bell panorama de jove i de festa,molt grossa.
Algú s'acostar a poc a poc a les tres,es a dir per la meva dreta,així que vaig provar d'aixecar-me. Recolzant-me amb la mà paller,la dreta,la pared era el meu principal puntal que sostindria de manera efectiva la meva incorporació al home dret. Inhalant tot l'aire que vaig poder i realitzant un impuls generat per contades cames vaig mirar el cel,i cap allà m'adreçar.A mig camí,s'iniciar un pendulis-me cap endavant i cap enrere que no podia aturar,i aquest seria el moviment que aprofitaria per quan anés cap endavant aixecar me.A tot va fer presència ma consciència qui em recomanar deixar-me caure i si això,despertar-me demà.Ja dempeus et vaig mirar imaginaves,i amb el somriure m'en vaig anar.No en feia de fred i tampoc fumava,estaba al teu pensament i latent de matinada, sempre rogent..Sempre rogent.

R.Casadesús

Pdata-Per en Basman que escriu de la A a la 21

Empremtes XXXVII

Temor

Cual es la estancia de la calma?Del ardor?
Donde suelo pasar sin durarse cerca de ti,
que no duerme sin quedarse entre los dos así.
Ángeles que hace tiempo abandonaron,
alejándose de la vaguada,de un error,
a saber decir ilustrarme el porque sentí,
temor.

R.Casadesús

Empremtes XXXVI

Todas 

Cada vez que hablamos y de lo mismo,parejas palabras busco que describan mi pulso discurso de alguien que supo mas de mi que de ti.Entrelazos de calzas zapatos viejos que te andan al caminar cada paso.Madrugones al conocer que en este sueño no pertenezco,que una vez librado y expuesto en gruesa cuerda colgaron mis huevos,quizás dueños de todo aquello por lo que nunca te atreviste a arriesgar.Mudo en el bostezo cuando aburro de todo eso,que sin contar escribo como sabueso que busca sin quejarse que narices hacemos.Y como cada noche a la luna me despido con pañuelo de mosquetero,una para todos y todos para ninguna,de esperanza en saber a donde fuí,pues a dia que pasa aún no se quién soy ni lo que vi,por muchos puñados de esmeros que persiguen respirar bajo techo azul,esa última gota de mar,y de provecho.

R.Casadesús