Empremtes CXIV

 Tu

Tu

Com descriuen els fets,
trets que parlen de ser,
ets del tot el que fer,
diuen les paraules.

R.Casadesús

Pdata-"diuen els fets"

Empremtes CXIII

 Blanc

És gran, nat i arribat,

com cada any,

de cert llegat i buscat,

com mag, és iluminat,
seu camí i teu passat,

que empeny nostre futur,

llençat!

R.Casadesús

Pdata- Bones festes i molt bon Nadal .

Empremtes CXII

 Sant

Avui, és aquell dia que la sang,

que el vermell de les roses en fan,

muntanyes dins munts de molts llibres, ram,

de qui t'esbrina, et pensa lloant.

Avui, que a poc a poc vaig arribant,

recitant aquell dia que la sang,

que el vermell de les roses es fan,

amb somnis quan venen i mai se'n van.

R.Casadesús

Pdata-"Tot cavaller o molt Drac, soc..."

Empremtes CXI

 Amb C

Em sé crec del tot,

que poc escric no puc i vull,

per més que estar no hi soc,

refaig sempre dins teu el bot.

Em sé crec que tu,

que quan em llegiu, però ho pots,

per més que no estàs hi ets,

doncs de vegades d'estar, som.

I així de la soca. Sol,

de bell arbre roc,

d'arrel estesa branca moc,

per poder abraonar-te,

foc!

R.Casadesús

Pdata-Part I

Empremtes CX

 Nadalla

L'arbre, en el camp de batalla,

en mig de plors i odi, calla,

l'esperança que

fuig en l'aire quan vola talla,

la gran vergonya,

que no té per no tenir ratlla,

on separa part de la persona,

d'una ànima.

I tranquil, doncs escrita baralla,

mai estorba a hom cec, hom sord,

blanca Nadalla.

R.Casadesús

Empremtes CIX

 AI Mom

Com l'aire que respiro,

invisible, inpalpable!

Present en cada moment,

discorre molt a poc a poc,

i sempre inabastable!

Aquesta mare corrent,

buida, que sempre m'avança,

miserable!

R.Casadesús

Pdata- "I Amb col·laboració de IA"

Empremtes CVIII

 L'arbre

Quan l'amor i la il·lusió el van veure néixer,

a cops de temps, el diable que deixa,

una guerra, una misèria mentre molt créixer,

gran monstre!

Individu mort amb cara de bruixa,

s'arrossega d'almoines i desdibuixa,

pròpia enllacada vida, porquícia,

que es presenta sempre com víctima.

al capdavant de tot xanco i manco.

La borda,

que entretant usable esdevinguis,

ja ho saps.

R.Casadesús

Pdata-"Qui ben entranyat, que mai oblidi i menys dispensi, al mal sorge"

Empremtes CVII

 Viatge

Del temps, la màquina,

per anar i tornar,

quan desfer per refer al camejar,

tots junts en filera,

les errades arrenjar.

I així, deixa`t estar,

que no ets millor per les femades,

sinó per com t'ho pots agafar,

dins indret de bruixes i fades,

d'un món massa fart que t'argolla,

que cert dia et deixarà nannar,

patatim, s'acabar.

R,Casadesús

Pdata-"Qui fos qui ser, mai certer, del temps, màquina, viatjer"

Empremtes CVI

Myseria

Cuando el todo pasó a trágico,

llenase de nubes cielo oscuro,

todas las flores se marchitaron,

y en tu pequeño mundo fracaso,

el diablo empezó a galopar.

Poco a poco ahogase el viento,

mientras fuego a muchas cenizas,

convierte amor y algún recuerdo.

Cuando el todo pasó a trágico,

y a sorbos de alcohol, que asco!

bailase bajo lluvia o llanto,

entre gritos de berridos, te canto,

mi canción que nunca puedo, acabo!

R.Casadesus

Pdata-Fin

Empremtes CV

 Esclat

Que gran i que forat,

d'on surts ón has entrat,

dins camí, trobat!

Dels que mai marxen,

ni per acabat.

Com qualsevol de sac,

omplert de munts, pecat!

Plé i bastant fart,

corre allunyat.

I com tot i tota,

soroll i escolta,

tant d'escrit, revolta!

De vida i soca,

esclat.

R.Casadesús

Pdata-"de fat"

Empremtes CIV

Obra

En escenario de algún teatro,

prendieron las luces,

todo empezó con un salto,

apertura de lazos, quise brazos,

saludo.

¡Público entusiasmado en pie!

De jamás despertar,

legendario y fantástico,

hasta al suelo llenar, quise llegar,

aplasto!

Pues no olvidé ni al salir cerrar,

aplauso.

R.Casadesús

Pdata- Reverencia.

Empremtes CIII

Solitudo

Ets tant de mi!

Com espurna d'un nou matí,

que mai oblit.

Com esquitx de petites sentir,

paraules lliscant,

pressentir.

I a poc a poc i sense pressa,

on tot acaba i tot comença,

i dins sempre la mateixa festa,

recordo el perque es mou,

fins aquí.

R.Casadesús

Pdata-..És extraordinari.

Empremtes CII

 

Copiosa

Al ausente provecho de ingesta,

sospecho,

en nada nuevo sufrirá tu vida,

sostengo,

que a bueno me refería,

bien hecho,

pues todo en esta es de prestar,

lo siento,

aunque muy aciertas,

al ser feliz y no pensar.

R.Casadesús

Pdata-A pesar que yo no pueda. Bon appetit.

Empremtes CI

Tua

Hom vist,

tan a prop de l'abisme molts dies visc,

instant trist,

davant del gran sal en front teu i del mig,

sospès esquitx,

d'esperança que embolcalla desig,

d'estar molt arreu,

més enllà, vers antics.

..I així,

quan el camí s'hagi acabat,

ben distret escriu l'hom i amat,

a soles, amb el temps emmudit,

pel que no sents, en quan és fugit.

R.Casadesús

Pdata-"..Pels temps del temps"

Empremtes C

 

Vals

No te veo,

no consigo verte ni contigo,

cual persigo hacerte ombligo,

de camino.

No te veo amigo,

así ando, fungído,

sin luz y sin testigo.

Enojo mi antojo

de sentirlo y logro,

insisto en saco de olvido,

aún siendo por lo que escribo,

de muy funesto ojo,

este ciego me grito!

R.Casadesús

Pdata-"..Con Emil Brandqvist Trio"

Empremtes XCIX

 Gegant

Mirar-te,

que n'ets de gran!

Quan alt i esvelt,

ni escolta ni pots,

un món de tornada mort,

que veu com creix de cort,

quan tot i molt pocs,

on tants mirant,

tornar-te,

no vols.

R.Casadesús

Pdata- Enrere.

Empremtes XCVIII

 Es

Ese lego que despista,

cual se troncha roto

bajo rostro que trepida,

un cada vez mas tosco

me publica.

Y este esbozo,

que en mi suelo subida

tropieza al reposo,

en abriles de mi cita,

con la vida,

me invita.

Gracias por este gran dia.

R.Casadesús

Pdata-Efímera risita, es perturba.

Empremtes XCVII

Memorata

Desig d'un fi gens clar,

aquest és el d'un temps,

relat d'un més enllà.

Fet camí que arribats aquí,

tot just quan ja estar,

ni al carrer sortir esperar.

Al ben lluny veure com vas venir,

amb un somriure tot caminar,

fins ací, saber-te estimar.

Roger Casadesús

Pdata-"Un cop estimat, deixar-me morir"

Empremtes XCVI

Intervista

Es bebe del todo en tanta agua,

que deriva aún flota palabra

tras donde derrota.

Es fría y muy fresca en abordo,

salpica al tragarse muy húmeda,

declinándose poco en garganta

tras donde demora.

A sotavento, gobierno mojado,

me siento alejado y acerca

de tanta marea,

que olvido ancla,

y navego marinero, navego.

R.Casadesús

Pdata- "A tota màquina"

Empremtes XCV

Litura

Eran tantas y cuantos que nos perdimos,

nos olvidamos demasiados,

en este cuento, este libro.

Pasaron paginas y siempre en blanco,

palabras huidas corriendo muy largo,

trazando un filo, aliento en vilo.

Largas mañanas de un frío invierno,

acercavan tardío el sol ya puesto,

en este día, cual recuerdo.

Entonces, despues de un tanto,

de tiempo, te fuiste al mío,

a ese que nunca escribo.

Quizás para entenderme,

aunque sólo un poquito.

R.Casadesús

Pdata- Sin palabras