No deixis que el temps oblidi el moment,
escriu-lo.

sábado, 17 de noviembre de 2012

Empremtes XXIV

Así

Y de la tierra emanas,
lo que en vida escribes por tanto vivir.
Letra a letra imprentas,
en corta prosa que a día puedo sentir,

latido en bocado de furia un rugir,
cuando siento que me amas.

R.Casadesús

Empremtes XXIII


Petit
Tot just arribar,i recollir aquella terra que junts caminar al dia férem,
que per alguna raó furtares moment on romandre estar-me per créixer mes ell.

Escapçades passes que deixàrem sent-arme a ferm banc per pensar quan érem,

beneits de poble que pensaren ser grans rera petits petons que omplien cistell.

Que en fou d'aquella mainada mare?
Que deixem pel camí?
que em fa ser cada cop quan hi penso,
aquell retolí que,
s'anava a dormir.

R.Casadesús
Bona NIT...

Empremtes XXII


Propers

..El valor de les coses,
al estimar,al viure i somiar,
aquí potser es troba la resposta a molts dels misteris,

que arrodonen en m'estança.

I es en aquest racó de món on vull retrobar-me,
on hom de cada casa honest sincer i afable
obre porta,
retrobe llur esperit de forn de força i rauxa,
per així estar-me quan poc distés sobre la marxa,
beso morta,
flor d'enrere que m'escapça.

..La olor de les roses,
al desitjar,al riure i volar,
ací potser es mostra la carona a tots els criteris,
que abraonen m'esperança.


R.Casadesús

sábado, 20 de octubre de 2012

Empremtes XXI


Moixiganga





On sou es caminar petit folre,
us anar-au tan de sobte,
que dins meu somnis de rau pirata,

alliber-taren per estimada,
ens preguntar cap on anar.

I jo,llebrer de serra esparter,
que passeja per no córrer,
es guiar de jove sang senyera,
que un dia es banyar dins l'Ebre,
quan saber ser al estimar.

Molts sou es preguntaren hom d'honra,
per no fer tard ni cap volva,
de llurs sentiments on brau sensata,
acertaven doncs per ben donada,
quina festa hem de ballar.

R.Casadesús
"On el desitj de ser,em fa saber qui soc"

jueves, 13 de septiembre de 2012

Empremtes XX

Fisterra Escribió,
tras nudo de buen marinero que a expensas del fin,
navegó hacia Fisterra.
De esta manera empieza el relato,

pequeña historia que jamás conté,que aguardaba como fresco en barro mi razón y sin mas que este estadio,empezé a contar vestiduras de mortal que soñaba en volar.
Escribió desde el fin quizás ese empiezo para amar,esa chispa que desata y que alguna echó a faltar.Engranaje de diversas piezas de que voy a saber yo de sus revueltas por mas que montado en ello voy sujeto al azar.
Y en la puesta apuesta del sol,la amo pensé,abrazado a ella encima de inmensa rocalla anochecía rápidamente sin saber muy bien como alargar exquisito momento,saber besar.
El fin de la tierra,verdad?
Sólo me faltaba esta vez a sota vento el nudo mejorar,y navegar marinero,navegar.

R.Casadesús
P-date.Oh Moni,Oh Moni...

miércoles, 8 de agosto de 2012

Empremtes XIX

Salvatges
Sembla que es fa de nit,
semblen tantes coses i amb tantes viure!,que com va dir l'insensat,
que boig el poeta que fa ballar paraules dins belles sabates,
fa parlar els sentiments com ningú altre,
quan roig aquest cel que pluja al vent el fa sentir gran el fa sentir vell.

Sembla que es fa de nit,

i com ningú altre amb tan per fer rera dia aprèn estimar-te,
amb cada petó d'abraçada enganxat i mai massa besar-te,
nuus sota aquest sostre de confiança estrènyer camí,llepar-te!

Sembla que si,que s'ens fa de matinada al mateix llit,

i et pregunto estimada,quan tornaràs a fer-me el dia,la NIT.

R.Casadesús

Pdate-"Camins que deixem i altres descobrim,vida reflexe que repte al desitj de tornar a viure alló que ens despertar,bona caminada."





lunes, 11 de junio de 2012

Empremtes XVIII


Màgic
Vaig tenir per cert el moment en quan tot apropar-se cap a mi sense cel ni estels,
com escletxa quan sospira ser ferm i engate-lla parpella,s'enlaire cert ull al pensar-se.
Vaig pensar potser saltar com temps ençà,quan corria ben armat el minyó de nostra casa que escriu sense paper i sense callar-se.
Vaig callar per respirar,penjat de l'aire que m'envolta besat per algun que altre llavi que proclama enamorat un llumí de flama tendra,que crema sense mirar-se.
Vaig mirar en la nuvolada per caure,sobre qualsevol bocí de terra on tornar a començar i treballar-se en algún entorn de calidesa esperançada.
I un cop inquiet vull dir també quiet,vaig deixar que l'esperança vull dir la màgia es mengés tot el queda,esmorzes tot el que he fet.

R.Casadesús


jueves, 10 de mayo de 2012

Empremtes XVII

Tierra a la vista
Por donde se esconde último abrazo,
difícil puerto me abruma me asusta
si consigo acordarme ni un carajo,
dormir en bodega de anciano y justa.

Bodega de buque,
por donde se roza mi mente en tu cuerpo
en ojos abiertos de chiquilla traviesa,
corriendo en el parque de ti me acuerdo
cuando amarro en cubierta cuerda gruesa.

Mi gorra se hunde,
ya una vez anclado cansado de ruta
mancho en bitácora últimos versos,
de patrón desmedido en firme tierra
a emborracharse de ron y de tus besos.

Que el mar devuelva lo que se tragó,
me dijo en taberna firme Tierra.

R.Casadesús






jueves, 12 de abril de 2012

Empremtes XVI

Cortejo
Al mirar tras ventana siempre mismo lago,
entretengo mismo sueño del mismo lado,
donde sin embargo de tan bella desnuda,
te escribo mientras te amo testaruda.

Escucho cuando hablas describir tu beso,
palabras enamorada regazo lecho,
que abrazado reo tu mundo sin duda,
sonrío como circo "Corteo" saluda,
Mauro el del sueño en pedazos de vida.

Y describo mimos de ciclista pequeño,
subir montaña sin caerme de tu mano,
gracias por "bis a bis" jamón del pan tostado,
en la hermosa carcel de muy larga noche,
en tu vida condenado.

R.Casadesús
..Corteo para MLOLO




jueves, 5 de abril de 2012

Empremtes XV

Ullets
Deixaràs una nit mes que els estels t'acaronin?
Abraonada en bonics llançols de punt i de casa?
Doncs així descansa,dorm en el teu temple callada,
que jo escriuré com sempre degoteig fins l'albada,
i en silenci per no destorbar,ni despertar-te.
Bona nit maca.

R.Casadesús

lunes, 19 de marzo de 2012

Empremtes XIV

Sense paraules
M'aniré en algun racó feliç i sense por,
deixaré els meus desitjos mateix amor
de tots em facin despertar en l'horitzó.

Densaré amb l'aire dins suaus nuvols i blancor,
besaré el cel d'ànima amb tot l'amor
que vaig sentir vora teu costat i fervor.

Sense paraules,
aquest dia m'ha deixat entre moltes coses i altres,
bossic de moments escrits i tantes,
que vull somriure al destí,tot i que costa davant teu
no saber escriure,molt menys que dir.

R.Casadesús
-Descansa en pau MR

lunes, 27 de febrero de 2012

Empremtes XIII

Muxia
Passa el temps quan ens passa la vida,
tan ràpid!
es miran les mans davant fi de la terra.

Cos de paper quan s'atura tot tant darrer,
breu clàpit!
diuen teus ulls quan dormen a ferma terra.

Oberts tinc els meus,
desperts de poca i molla sense saber on aniràs ni amb qui,
encara que em passi tot el temps també la vida i tot per fi,
escriuràn dits teus,
meu camí.

R.Casadesús

sábado, 11 de febrero de 2012

Empremtes XII

Buen viaje.
Amigo,dispón tus necesidades en este asunto,digo camino.Me absurdo en lenguaje,jugoso embrollo donde me pierdo y acostumbro a limpiar espejo que devuelve después de tropiezo,casi caido.Levantarme a poco,quizás escribo para no olvidarte,asemejar mi grito al llanto y aprender de tanto,verdad?Me gusto dejarlo en libro,pensarte mientras me amo cerca ventana de tanto brillo que me asusto,todo es tan parecido,aunque silueta sustente frío cuando cercano abrazo nada y me agarra el olvido.
No debo pronunciarte ni acostarme consigo,decirme al oído y decido jamás de los "jamases"mirarte,pues amor esquivo consigue arruinarme,desposeido en mi tumba escombros de ser vivo me agradezco,sigo vivo susurré a mi amigo,el destino.

R.Casadesús

martes, 24 de enero de 2012

Empremtes XI


De nit
Tot es tant fosc,tant bonic,
doncs deixaré per moments aquest intrepit,el temps,s'estiri i reposi tot descansant.
Ajudaré als seus peuets i braçets molt a poc a poc a marcar les passes,joc de xiquets.
Tot es tant fosc,tant petit,
doncs vull saber on no amagar-me per escoltar i sentir els batecs del meu jove engrescat cor.
Llegiré dins seves pàgines algun dreçer per on trobar-me i respectar el seu desig,seva rauxa.
Tot es tant fosc,tant cenyit,
avui,quan arracono pedretes d'aquest camí,perque es distreguin amb tu,
i també amb mi.

R.Casadesús