No deixis que el temps oblidi el moment,
escriu-lo.

lunes, 24 de marzo de 2014

Empremtes XXXIX

Quérot

No en tenir de prou al venir,i vegades que equivocar-se són massa en sorgir brolls de mala cara. On sentar-me fou l'inici d'esque i esperança d'un ésser, fantàstica i maca.
Recollir algunes de les paraules que guardes,lloances d'un demà que sospita sota la vida, on tantes complicar-se.
Aleshores, venir doncs sóc aquí sensata, on sempre regir dalt aquesta línia que separa dues trobades, que senyala on visc feliç amb tu,i amb mi.
El so d'escoltar-se disculpar,moment en que la música em va d'anar deixar-me,abraonat dansar a la confiança d'esquitxar-me,d'una espurna la teva bella imatge.
Amb tota lleialtat,Roger.


Roger Casadesús
Pdata-Algú que no tornar doncs,sempre i va ser.


No hay comentarios:

Publicar un comentario