Al venir de vall que de la mà en tenir seu costat,
em vaig sentir petit com més alt dins seu voltant finit,
on flotat, potser exaltat embrollar meu esperit,
en alguna paraula que dispensa, no ha tornat.
De passada i jornada em retrobar ni melic,
treient punxa a una ploma de fusta engrescat,
per decidit, em crec desdibuixar un horitzó nat,
que a minut que pretén traça,que tot està sorgit.
I al surar, no se ja si de vall o molt més enllà,
m'enlairo per caixelar aquell nuvol de dalt estar,
que sospesat, descobreixo alguna mes de cercar,
dins flonja cel on molt blau, que em recorda explotar.
R.Casadesús
No hay comentarios:
Publicar un comentario