S'ha m'acaben les paraules tot just quan en començo esborrallar,
encara que mai mes encara que mai dir-te,
al no poder besar-te ni sastre dels teus descosits.
L'embolic on endreçar-me en l'encís que puc suportar despisto,
quan un cop escrit el que no tinc ni mereixo,
perdo en el si d'estimar-te vocable i viure.
I en el final del clar camí que per llarg i lluny no adverteixo,
ja no em sé el que et dic ni el que penso,
quan veig que d'entremaliada t'escapa un discret somriure,
sé desitjar-te dins meus llaços,afegeixo.
R.Casadesús
Pdata-Potser ser ombra al teu mirall,
m'és més senzill.
No hay comentarios:
Publicar un comentario