No deixis que el temps oblidi el moment,
escriu-lo.

miércoles, 24 de agosto de 2016

Empremtes LXX


Petó
En essència, son espurnes de l'ànima
que es desprenen per tocar-se en altre,
sense pressa vigilància al mirar-se
tot dissoldre's, quan s'acosten de vegades.
Potser el vaig tornar a ser,
per sentir-te un bocí al despedir-me,
conèixer quan et miro perquè et beso
imaginant, tornar-te a veure.
Quan tot encara em sorprèn,
doncs per molt que és petit menut embogit,
són trossets de parts d'un tot de mi,
que dispenso al saber-se de trobades.
Complaença, del desitj que em destapa
al moment que cercar-se seré amb l'altre,
em coneix com algú sincer volgut rebre,
com descobrir-te, en un cim de paisatge.
R.Casadesús
Pdata-..i així, de sobte m'envermelleixo.
Helga

1 comentario: