Empremtes LXXVII

Mereix

És que sóc d'on vaig sentir,
just aquí ,
quan llur sobtes mentre visc,
de farcir,
fins amb tu l'esdevenir.

En l'aiguada la fluïdesa gir,
doncs no ser pluja ni mullar-me,
com el vent que aprop passar-me,
com el dia en acabar-se,
amb tu, segur en vindrà d'altre.

I el temps passar ràpid,
advertir,
rere dia curt glapit,
sens fingir,
d'estimar-te fins la fi.

R.Casadesús
Pdata "No passa res"
Helga