Nadalla
L'arbre, en el camp de batalla,
en mig de plors i odi, calla,
l'esperança que
la gran vergonya,
que no té per no tenir ratlla,
on separa part de la persona,
d'una ànima.
I tranquil, doncs escrita baralla,
mai estorba a hom cec, hom sord,
blanca Nadalla.