Empremtes LXXIV

Xenra

Aquest,
potser n'es diferent alguna entre nosaltres,
que hom sap quan definitiva,
de fet, al no han estat de vegades ni tantes,
aquell dia cap a mi a Riells em venia.

Tot en dins esborronar d'alguna cosa tan gran,
al mirar d'un bell somni enllà,
de fet, que em creia ofegat sense vers nadant,
dins immens en humit costejar.

Mediterrani!
Minuts més brava en indret anomenat Montgó,
com a cala nat paisatge d'un dinar,
que plegats viure amb un bon marinar,
que quan escric visc, sempre rodó.

I així
Tot fent present al nou any on molt feliç Nadal,
estimar.

R.Casadesús
Pdata-"l'Escala 09/08/2016"
Graeca Medii hirsutae;Helga

Empremtes LXXIII

259

Y quién es ella pues,
que se presentó por sonrisa preguntas de niña vergonzosa con resueltas de mujer, que sabe saber dónde estar pensarse en querer.
Burladero deseo de llamarte, tu voz sentir el arte de escribir entre páginas de amarte vivir no me llames, te prefiero sonreir.

Fue el calor del verano,
osada playa!
Donde cogerte la mano
ser caminante del agua,
el escribano.

El tiempo pasó rápido mientras tu rastro en la arena,
tu aroma en la calle del metro y versos se vertía,
mientras abrazarla quizás o sólo escribirla.
Pasó pronto decías, el rato de escribirnos llamarnos nos vimos.
Y en cada encuentro más fácil sensible increíble ser cierto,
de agosto aún conservo perfil, recuerdas?
Ese de tu foto, y perfecto.

R.Casadesús
Pdata-"Triplex 2016"
Helga

Empremtes LXXII

Imaginant

T'imagino amb els ulls aclucats, dormint, acotxada sobre el llit amb agradable a cremetes fragància, que envoltar de llarg i preciós cabell castany on sempre et llueixes, a tota hora badar.
T'imagino abrigada amb bonics llençols on tan sols, s'escau respiració suau que em diu que estàs descansant, somni acollidor repòs tot recordant, trobar-me al teu costat abraçan-te en mig que altre petó,
que altre serè desitj.
T'imagino imaginant camí fent passes, d'on vers aquí,
i sempre endavant.

R.Casadesús
Pdata-Sospito exquisit passeig imaginant-te, caminal de viatge.
..Del missatge 15/10/2016
Helga

Empremtes LXXI

Magne

En feia tant que mai de temps
pensar o saber,
dins camí trobar envellir
sorprès passeig sobtat tenir,
amb tu i aquí.

Gran bonic que et veig quan sents
encartar venir,
cap aquest barbut d'hom sentir
feliç cap a mi.

Amant i on enciso sóc amat,
a teva vora i del teu costat.

R.Casadesús
Pdata-"Torbat per tant que brolla descureixo absort arrere teu,fugit i de la mà." Benvinguda.
Helga

Empremtes LXX

Petó

En essència, son espurnes de l'ànima
que es desprenen per tocar-se en altre,
sense pressa vigilància al mirar-se
tot dissoldre's, quan s'acosten de vegades.

Potser el vaig tornar a ser,
per sentir-te un bocí al despedir-me,
conèixer quan et miro perquè et beso
imaginant, tornar-te a veure.

Quan tot encara em sorprèn,
doncs per molt que és petit menut embogit,
són trossets de parts d'un tot de mi,
que dispenso al saber-se de trobades.

Complaença, del desitj que em destapa
al moment que cercar-se seré amb l'altre,
em coneix com algú sincer volgut rebre,
com descobrir-te, en un cim de paisatge.

R.Casadesús
Pdata-..i així, de sobte m'envermelleixo.
Helga

Empremtes LXIX

Penedeixo

De ser el qui ha estat al teu cor envoltat,
corrents fugir esvalotat,
sense mes que abraçar-te, 
sense res al preguntar-te,
el perquè sempre expulsat.

Em penedeixo,
del sac on massa m'has posat,
però sobretot,
de penedir-me estimat,
perquè així reconec que et vaig regraciar,
i ni tant mereixies, i ni tan gran vas estar.

R.Casadesús
Pdata-Penedit però sobretot,decebut, immensament decebut, ja que mai pensar que l'interès et guanyes per davant, que et deixés sense res mès que res, per molt que ho creguis tot ple, fes-me mai cas, i sempre Sort.Gràcies.

Empremtes LXVIII

Fes

Que hi ha res aquest més,
lloc, del que per tu roc, sóc,
pres d'aquest res, que després,
de llegir crec ser fresc, toc,
porta, aquest xicot poc,
per tu quan fes tot desfés,
broc, d'on bec el bes reves,
per tu, que ni et llegeix,
aquest veí, si mai crec,

fes.

R.Casadesús
Pdata-"segueix"

Empremtes LXVII

Cerca de los poetas

Como saber donde estamos? Con que medirlo o atarlo?
Sucede en instantes tan rápido! Que permito otro sorbo del mismo vaso pues no quiero otro, cuando el tiempo muy veloz una vez detenido, observó su recorrido al preguntarte,
empieza todo?

Como saber a donde vamos? Con que decirlo o soñarlo?
Me confundió tu voz en ella atrapado, tu sonrisa de niña traviesa que siempre consigue desplomar grueso muro de insensato añorado.
Sigues relatada en páginas dibujada en blanco,
siempre muy cerca de mi,
de mi lado.

R.Casadesús
Pdata-"..Y radiando en ellas la del Sol, se forma este pedazo de cielo, bien herrado"

Empremtes LXVI

Bons dies

..Aquells que,
em ser despert d'en sóc per desvetllat,
quan peus a terra tinc on vaig d'on vinc,
com segur sempre al des de ahir,
visc fins del tot la fi on existir.
I junts,
venir just quan perquè he de marxar,
del meu que ja tinc cap al teu costat,
xa, xa, xa.

R.Casadesús
Pdata-"de petons descomptat"

Empremtes LXV

Conte

A vegades, somiada certa persona
imagines estona idònia d'estimar.
Quan l'amor no és correspost en parlar Plató,
manera idealitzada sempre creguda,
de gran i bella on el Sol sempre es pondrà.

A vegades, malgrat sentir patir assumir,
semblar bonic manté viu que en sigui així,
capaç d'emocions úniques tindre mantenir.

A vegades, es quedar gravat eternament,
Dur de bonic escriu el xic en paper cotó,
en breu conte d'amor de petons i galtona,
blanca i vermella on en Sol sempre en serà.

Però en tans Sols, tan sols a vegades lluirà.

R.Casadesús
Pdata-"Això només en els contes, i aquest potser és el nostre"15/03/2016
https://www.youtube.com/watch?v=5uj0GCoHFQk

Empremtes LXIV

Kuba

Era tantos los motivos tantas donde sueñas, 
que de un salto despiertas tan grandes dormida,
en madrugas, sin sentido cuando bebes de tus dudas,
por siempre nunca aciertas las que aún te escribo,
en trotamundo, este de vagos locos y muy putas
miserias, de cada uno que desnudas cada una
si deseas, mucho Santo mientras ciego burladeras,
en jadeo largo ancho de partida ya perdida.

Y en estas, me despido como vine vivo digo,
dando saltos en el cielo escribiendo tu mendigo,
que lamenta saber volar,
siente, aún tu destino.

R.Casadesús
Pdata-Viva!

Empremtes LXIII

Sorprende

Detrás del muro el miedo,
desconocer el saber después de tantas palabras anduvo,
para no despertar ni dejar de pensar que mudo ande todo, 
cuando al final de logro, de ideas en mas bien pocas mentiras,
camina el silencio sin riesgo de vida a pesar de todo,
seguir haciendo el tonto y no por deseo sino por camino.
Pues detrás del muro no hubo miedo,
sólo orgullo que podrá desvanecer al xisquido de cualquier beso,
no dedo,
que en desconcierto sorprende de pocas y cualquier,
al revés bebo.

R.Casadesús