Escolta'm,
molts seran els que marxen i vindran,
però sempre abraçar-te amb mi tindràs.
Quant faràs mes diran d'aquest traç,
en estança de mes distància de la que voldria,
on el temps passa de tornar quan vindria.
Escolta'm en cada dia que et veig mes gran,
de ser honrat i home com persona.
De quan trist cosir-ne el pedaç,
et parlo feliç sentir un xicotet que faria,
mànigues i mans on amb tot gaudiria.
Em revolta aquella sensació que em fa escriure,
viure al costat de tu i sense jo fill,
on plegats somriure.
R.Casadesús
No hay comentarios:
Publicar un comentario