Empremtes LXXXIX

Extraordinari

Hi havia una vegada,
en algun lloc llunyà i molt a prop,
semblar que el temps aturat de cop,
que molt somreia sense parar.

Les rialles embolicaven aquell glop,
al empassar-se sense aturar el moc,
d'un fort constipat tot,
de llarga i elàstica felicitat.

I acabar la imatge en l'horitzó,
corrent pels verds marges i la frescor,
d'un bell immens i fantàstic lloc,
on saber viure al teu costat,
i a poc a poc.

R.Casadesús
Helga