Tua
Hom vist,
tan a prop de l'abisme molts dies visc,
instant trist,
davant del gran sal en front teu i del mig,
sospès esquitx,
d'esperança que embolcalla desig,
d'estar molt arreu,
més enllà, vers antics.
..I així,
quan el camí s'hagi acabat,
ben distret escriu l'hom i amat,
a soles, amb el temps emmudit,
pel que no sents, en quan és fugit.
R.Casadesús
Pdata-"..Pels temps del temps"
No hay comentarios:
Publicar un comentario