Solitudo
Ets tant de mi!
Com espurna d'un nou matí,
que mai oblit.
Com esquitx de petites sentir,
paraules lliscant,
pressentir.
I a poc a poc i sense pressa,
on tot acaba i tot comença,
i dins sempre la mateixa festa,
recordo el perque es mou,
fins aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario